La vulnerabilitat i la resistència sovint s’han vist com a realitats incompatibles, amb el supòsit que la primera requereix protecció i dedicació a costa de la segona. Aquesta obra se centra en l’anàlisi de diversos moviments polítics i pràctiques culturals a França, Turquia, Palestina, l’antiga Iugoslàvia, l’Estat espanyol i el Kurdistan, entre d’altres, les autores del llibre articulen una proposta per entendre el paper de la vulnerabilitat a les pràctiques de resistència. Analitzen magistralment la manera com es construeix, invoca i mobilitza la vulnerabilitat en el discurs neoliberal, la política de guerra, la resistència al poder autoritari i securitari, les lluites LGTBIQ+ i en la resistència a l’ocupació i la violència colonials.

Aquesta obra ofereix una explicació feminista de l’agència política al voltant de pràctiques com l’ocupació de l’espai públic, les barricades, les vagues de fam, el dol, les mobilitzacions i les diverses formes de solidaritat, així com des de diverses formes d’intervenció estètica i artística d’exposició del poder i la construcció de la memòria. Així, ens assenyala possibles estratègies per a una política feminista d’aliances transversals i resistències corporals que no reneguin la vulnerabilitat i que no renunciïn a la transformació radical de la nostra societat.