Si un grup musical ha impactat en la música dels Països Catalans en els darrers deu anys aquest ha estat la formació Zoo. Amb tres àlbums en deu anys (del 2014 al 2024), i tot un seguit de temes solts a les xarxes, la formació de Gandia ha estat el pont entre els grups forjats als 90 i principis dels 2000 com Obrint Pas, La Gossa Sorda, Orxata o Aspencat a l’actual devoció cap a l’urban. La barreja de hip hop, i música festera amb forta presència d’instruments de vent, acompanyat d’unes lletres reivindicatives i planeres ha estat una fórmula d’èxit.

El llibre va desgranant la història del grup a través de l’anàlisi de les seves cançons i et fa conèixer més l’evolució del grup. L’autor es basa en articles, entrevistes i les vivències personals i fa que tingui una lectura molt àgil i dinàmica. Per mi hi manquen dos coses essencials que trobo a faltar: dir que valencià i català són la mateixa llengua i explicar més la participació de la seva discogràfica original, Propaganda pel Fet, que es deixa totalment de banda.

Un llibre que parla de l’èxit però també de les seves angoixes i de quin final busquem a les coses.