El moviment d’insubmissió al servei militar obligatori és el punt de partida d’aquesta història situada al Centre de Barcelona a finals dels 80 i principis dels 90. El llibre ens parla d’aquesta lluita però també d’amistat, amor, música i drogues. L’escriptura àgil es mou entre dos moments: el passat situat a la Barcelona olímpica i un en la actualitat, on els protagonistes reflexionen sobre el pas del temps i els frustrats anhels de joventut. Sense ser massa lacrimogen,  ens mostra de manera colpidora les cicatrius que deixen els actes de joventut, molts d’ells fets de manera eixelebrada,  en la nostra vida.

Sorprèn la solidesa narrativa de Bego Arretxe ja que No creas una palabra és la seva primera novel·la i realment sembla una obra d’una maduresa d’anys d’ofici. És un llibre rodó que atrapa i ens explica el que ens vol explicar d’una manera crua i directa, què ens fa pensar i reflexionar sobre el que ens està narrant però alhora també de la nostra existència. A destacar la biografia del rocker Phil Lynott que fa de fil conductor de la història i que és realment sorprenent.

Sexe, drogues i rock and roll de quilòmetre zero.