Rescatar tots els records que ha viscut des dels inicis de la seva militància activa com a advocat amb nombrosos casos, coneguts i reconeguts com el Cas Palau, el desallotjament del Princesa, de Can Masdeu o de la Casa de la Muntanya, el moviment insubmís, el 4F, la defensa de Xirinacs, la querella d’en Puig Antic o fins i tot, la defensa d’un personatge conegut com El Vaquilla. Aquest activisme li ha servit per fer de l’advocacia un cert contrapoder per protegir els drets dels més dèbils. Una tradició que, com han fet molts d’altres advocats, que veu de Layret i Companys.

A partir de la introducció i la memòria de la seva vida com activista, la recupera per poder parlar del cicle polític que comença amb el 15M i que el porta a ocupar llocs de primera línia i de responsabilitat en la política institucional. Ho fa amb una idea molt clara, fer un balanç perquè creu que tot el que es va viure, les promeses, les aliances, el suport popular, els lideratges, les amistats i les esperances, tot això cal fer-ne balanç perquè és imprescindible sobretot, en moments en el que cal conjurar la decepció. La decepció que ha portat després d’aquest cicle en què es van obrir expectatives de canvi i que sembla que s’està tancant amb tot el contrari.
L’avui eurodiputat per Sumar, fa una defensa de l’amistat, perquè més enllà de la seva implicació política, l’amistat és el que l’ha portat a poder estar al costat i treballar conjuntament amb persones rellevants, amb líders importants de l’escena política com l’Ada Colau, en Pablo Iglesias, en David Fernàdez o en Gerardo Pisarello.

En definitiva, el llibre també és una denúncia del que ha viscut la política en els darrers anys (o des de sempre, però que ell ha conegut de prop), com una trituradora d’humanitat i de persones; però també com un exercici realista, que continua sent necessari, de participació per empènyer i aconseguir canviar les coses.